La covid-19 ha vingut a portar-nos incerteses, pors, solituds, dificultats de tota mena. La mobilitat globalitzada i la manca de tractament per al virus han estat claus en la seva expansió i capacitat de contagi. La inexistència de veritables sistemes de salut pública en la majoria dels països i les retallades que han patit en la resta han fet que els Estats adoptin mesures per a evitar la transmissió de la malaltia que restringeixen drets i llibertats.
Entitats com Amnistia Internacional o Relators i Relatores de l’ONU han alertat del perill que els Estats aprofitin aquest context per aprofundir les bretxes socials i atacar les dissidències. I sembla que no els falta raó: estats d’alarma, tocs de queda o emergències nacionals estan agreujant les situacions de patiment i de risc que ja vivien comunitats, organitzacions camperoles i indígenes i persones defensores dels Drets Humans arreu del mon. Aportem alguns exemples de països on PBI té presència.
Més de cent persones defensores han estat assassinades a Colòmbia des de l’1 de gener (trenta-cinc des que es va decretar la quarantena nacional el 24 de març). Hi ha manca de voluntat per a un alt el foc multilateral i la Procuradoria ha hagut de demanar a la Unitat Nacional de Protecció que continuï atenent les demandes de defensors i defensores dels Drets Humans.
Les camperoles i camperols d’Hondures es troben amb la impossibilitat de recollir les seves collites arrel del toc de queda decretat, sota amenaça de detenció. Mentrestant el govern aprova un nou decret de producció alimentària (PCM-030-2020), que apunta a reconfigurar l’actual política agrària del país a través d’una major presència del sector agroindustrial i agroexportador, alhora que desplaça les comunitats camperoles i a petites i petits productors.
Intents de desallotjaments forçosos i violents a Guatemala malgrat l’estat de calamitat decretat per la pandèmia, a més de “detencions arbitràries”, “violacions de domicili, amenaces” i criminalització contra defensors de Drets Humans. Alhora, la pagesia reclama el seu “paper actiu i propositiu”.
Pel que fa a Mèxic, amb xifres escandaloses de persones assassinades i desaparegudes, es va haver de publicar un acord per prohibir la incineració de cossos no reclamats o no identificats de persones mortes per la covid-19, mentre que les famílies de persones desaparegudes demanden no aturar la cerca dels seus i de justícia. A més, des de la data de decret de l’emergència s’han identificat almenys 44 agressions contra persones defensores de Drets Humans i periodistes i l’assassinat de dos periodistes i quatre persones defensores.
I podríem afegir-hi més: treballadors i treballadores informals, persones migrants, dones trans, persones preses, …
Tanmateix, darrere d’aquestes denúncies hi ha una altra realitat que s’ha d’imposar. La que ens diu que les persones defensores dels Drets Humans són ara més importants que mai. Perquè són les que vigilen i denuncien. Però també, més important, són les que acompanyen, les que aposten per la cura col·lectiva, les que promouen la solidaritat i les que ens ensenyen la manera d’afrontar i superar les pandèmies que hi són i que vindran. Ja ho diu la lideressa afroindígena garífuna Miriam Miranda, “les dones, els pobles originaris i afrodescendents (…) són també els qui tenen majors fortaleses vitals per a afrontar i superar aquesta crisi: el saber de la cura mútua i la reproducció de la vida, la construcció d’autonomies, la cura i cultiu de la terra i l’aigua que ens alimenta o sistemes de salut alternativa i espiritualitats emancipadores”.
Els Drets Humans, i no les retallades de drets, han de ser la nostra guia per trobar i activar les respostes. PBI continuarà acompanyant les persones defensores, contribuint a generar xarxes de solidaritat que enforteixin les nostres veus i combatin l’aïllament i la impotència. La solidaritat global ha de ser ara més forta que mai.
Article publicat al butlletí internacional de la Diputació de Barcelona el 24/07/2020 per Brigades Internacionals de Pau (PBI) de Catalunya