Al 1998 l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va aprovar la declaració sobre defensors/es de drets humans. Malgrat això, les persones, organitzacions i comunitats que defensen els drets humans s’enfronten amb freqüència a un cotext de violència i alt risc. Durant l’any 2016, més de 1.000 persones defensores han estat objecte d’amenaces, persecucions, detencions, criminalització, assetjament i altres agressions físiques, legals i socials. Almenys 281 persones de 25 països han estat assassinades per defensar el territori i el medi ambient, els drets dels pobles indígenes, la llibertat d’expressió o les identitats sexuals i de gènere, entre d’altres.
Amb aquesta exposició, Brigades Internacionals de Pau (PBI) i la Fundació Mundubat volem realitzar un merescut reconeixement a totes aquestes persones, organitzacions i comunitats que, fent front a escenaris de violència i contextos adversos, treballen dia a dia per la promoció dels drets civils, polítics, econòmics, socials, culturals i ambientals.
Presentem a continuació 20 experiències de defensors/es de drets humans ubicats en 5 països: Mèxic, Hondures, Guatemala, Colòmbia i Palestina. A través de un relat gràfic, aquesta exposició pretén donar visibilitat a les seves lluites, les seves demandes, els riscs als que s’enfronten i a les iniciatives col•lectives que han configurat per a fer-los-hi front.
[Si vols ampliar informació, descàrrega el dossier de l’exposició: basc o castellà]
Recuperació de la memòria històrica, la lluita contra la impunitat i les desaparicions forçades
Guatemala
Fotografia: James Rodríguez. Abril 2013
Magdalena Marcos De León, dona Maya Ixil, declara durant el judici per genocidi en contra del General Efraín Ríos Montt, cap d’estat de facto durant la dictadura militar de març de 1982 a l’agost de 1983. No obstant deu dies després, amb una resolució il•legal, tres magistrats de la Cort de Constitucionalitat van retrotreure el procés per una qüestió tècnica. Actualment existeix una denuncia per prevaricat contra els tres ex magistrats. CALDH es querellant adhesiu i assessor legal de l’Associació per a la Justícia i Reconciliació en aquest cas.
Guatemala
Fotografia: James Rodríguez. Juliol 2014
Dones Maya Kakchiquel de Comalapa i integrants de CONAVIGUA, durant l’entrega de 10 ossades recuperades per part de la Fundació d’Antropologia Forense de Guatemala (FAFG). Les restes van ser recuperades del antic destacament militar de Comalapa, en el qual van ser trobades 179 ossades, i foren entregades a les seves respectives famílies després de ser identificades per procés d’ADN. CONAVIGUA va ser creada per dones mayes supervivents del conflicte armat, organitzades per la recerca dels seus familiars desapareguts. Durant el conflicte armat intern de Guatemala almenys 200.000 persones civils van ser assassinades i 40.000 desaparegudes. Més del 83% de les víctimes identificades eren civils mayes.
Hondures
Fotografia: Francesca Volpi. Maig 2017
Bertha Oliva, coordinadora del COFADEH, va ser una de les mil dones seleccionades per a la nominació al Premi Nobel de la Pau l’any 2005. Es fundadora del COFADEH, organització creada durant la dècada dels 80 amb l’objectiu de lluitar contra tota forma d’impunitat i mantenir viva la memòria col•lectiva de les víctimes de desaparicions forçades. Entre 1980 i 1989, almenys 184 persones van ser desaparegudes a Hondures com a conseqüència de l’ús de pràctiques de terrorisme d’Estat contra la dissidència social i política. A l’actualitat, integrants del COFADEH sofreixen freqüents actes d’assetjament, amenaces, i persecucions per la tasca que realitzen.
Mèxic
Fotografia: Prometeo Lucero. Febrer 2015
Vidulfo Rosales Sierra, advocat del Centre de Drets Humans de la Muntanya Tlachinollan, acompanya als pares dels 43 estudiants de la Escola Normal Rural “Raúl Isidro Burgos” d’Ayotzinapa, víctimes de desaparició forçada. Els fets ocorreguts e Iguala al setembre del 2014 contra els 43 estudiants evidencien la gravetat de la crisis de drets humans, la inseguretat i la impunitat endèmica en la que es troba Mèxic. Les persones desaparegudes al país superen les 30.000. Degut a la tasca per la defensa dels drets humans que realitzen, diversos integrants del CDHM Tlachinollan han rebut agressions i amenaces de mort.
Guatemala
Fotografia: James Rodríguez. Juny 2017
Filomena Chen es originaria de Chicoyogüito, al departament d’Alta Verapaz. El 28 de juliol de 1968 va ser desallotjada violentament de la seva comunitat conjuntament amb 50 famílies més, quan l’exercit va decidir instal•lar una base militar al territori. La Base Militar 21 de Cobán es va convertir en un centre de detenció i execució clandestina. Al 2012 van ser exhumats les restes de 558 civils indígenes, en els que es considera un dels casos de desaparició forçada més grans de l’Amèrica Llatina. L’Associació de Veïns de Chicoyogüito es una de les organitzacions querellants en el cas de CREOMPAZ contra alts càrrecs militars acusats de delictes de lesa humanitat.
Defensa de la terra i territori, drets de la pagesia i dels pobles indígenes
Hondures
Fotografía: Francesca Volpi. Maig 2017
Membres de la empresa camperola “9 de Julio”, afiliada a la CNTC, mostren els gasos lacrimògens utilitzats per les forces policials durant el violent desallotjament que va tenir lloc al gener del 2017. Policies i militars van realitzar un ús desproporcionat de la força que incloïa l’ús d’armes de foc per a desallotjar forçadament a les famílies de la 9 de Julio, que duien set anys defensant les terres dels interessos dels grans grups econòmics nacionals. La CNTC es una de les organitzacions camperoles més importants d’Hondures, que treballa per a proporcionar accés a la terra a la pagesia. Fins al moment, ha aconseguit recuperar més de 69.000 hectàrees.
Guatemala
Fotografia: James Rodríguez. Maig 2013
Membres del CUC celebren una cerimònia maya fora de la sala d’audiències durant el judici per genocidi contra Efraín Ríos Montt. Un dels eixos principals del CUC es la participació en procediments de Memòria Històrica i Justícia transicional. La seva principal tasca, no obstant, es centra en la demanda al accés, us i tinència de la terra. Fundat el 1978, el CUC es una organització de base camperola, indígena i popular amb una afiliació de més de 8.000 famílies en tot el país, que va nàixer com a reacció per a millorar els salaris agrícoles i contrarestar la militarització i discriminació cap els pobles indígenes.
Colòmbia
Fotografía: Juan Manuel Barrero Bueno
El Fòrum Interètnic Solidaritat Chocó es una densa xarxa d’organitzacions socials i etno-territorials que sumen ja 78 membres, en un espai de convergència per a la defensa de la dignitat dels pobles negres, indígenes i mestissos, fomentant l’arrelament i la defensa del territori. Sorgeix en un context d’agudització de la crisi humanitària degut a l’abandonament històric de l’Estat i l’accionar dels diferents grups que mantenen el conflicte armat a Colòmbia. Entre altres accions propositives, el Fòrum va aconseguir construir de forma participativa l’Agenda Regional i Interètnica de Pau per al Chocó que va ser assumida com a pròpia per a l’Assemblea legislativa del departament.
Guatemala
Fotografia: James Rodríguez. Novembre 2011
Lolita Chávez (centro), integrant del CPK i feminista comunitària, imparteix una sessió de sanació espiritual al grup de dones Maya Mam de San Miguel Ixtahuacán després de que 8 d’elles fossin reprimides i criminalitzades per la seva resistència contra el projecte miner d’or Marlin, de la empresa canadenca Goldcorp. Com a feminista comunitària, no solament denuncia les violències que s’exerceixen sobre el territori-terra, sinó també les que tenen lloc sobre el territori-cos de les dones. La defensa de la terra i dels cossos son per a ella lluites paral•leles. Lolita ha sofert nombroses agressions, processos de criminalització, i atemptats contra la seva vida a causa de la tasca que realitza.
Drets de les dones i drets LGBTI
Hondures
Fotografia: Francesca Volpi. Maig 2017
Una dona cultiva faves, prop de l’Intibucà. L’accés a la terra es un dels drets fonamentals que reivindiques les dones indígenes de les zones rurals, les quals són objecte de discriminació i vulneració de drets específics per la seva condició de gènere, classe i raça. El CEM-H es una organització feminista autònoma que promou els drets de les dones per davant les violències i opressions patriarcals, capitalistes i racistes que determinen la seva discriminació històrica. La seva tasca es centra en la promoció dels drets econòmics, socials i culturals de les dones, els drets sexuals i reproductius, així com la eliminació de la violència masclista.
Colòmbia
Fotografia: Ruta Pacífica de las Mujeres
La Ruta Pacífica de les Dones és un moviment feminista, pacifista i antimilitarista que treballa per la tramitació negociada del conflicte armat a Colòmbia, per la visibilització dels efectes de la guerra en la vida de les dones i per l’exigibilitat dels drets a la Veritat, la Justícia, la Reparació i la reconstrucció de la memòria històrica per a la no repetició. Va sorgí el 1996 com a resposta a la greu situació de violència en la qual es troben les dones en les zones de conflicte. Els seus principis fonamentals són la justícia, la pau, l’equitat, l’autonomia, la llibertat i el reconeixement de l’altre.
Associació LGTB Arcoiris
Hondures
Fotografia: Francesca Volpi. Maig de 2017
L’organització i la visibilització als carrers ha permès a la comunitat LGBTI hondurenya avançar en el reconeixement dels seus drets. Malgrat tot, continuen enfrontant agressions, detencions il•legals, i amenaces de mort. Des de l’any 2008 més de 200 persones LGBTI han estat assassinades al país, que ha vist incrementada la violència homòfoba i trànsfoba des del cop militar de 2009. En aquest context, l’Associació LGTB Arcoiris treballa en la defensa dels drets de la diversitat sexual i sexe-genèrica. Però defensar aquests drets també comporta riscos: entre juny de 2015 i març de 2016, sis membres d’Arcoiris van ser assassinats/des per fer aquest treball.
Migració i llibertat de moviment
Mèxic
Fotografia: Ricardo Ramírez Arriola
Alejandro Solalinde, director de l’Alberg de Migrants Germans en el Camí, acomiada a migrants que continuen el seu viatge cap als EUA. Situat en Ixtepex, en l’estat d’Oaxaca, l’Alberg ofereix ajuda humanitària i assessoria legal a migrants que travessen Mèxic. En les rutes migratòries, les persones en trànsit sofreixen múltiples violacions de drets humans: segrestos, extorsions, abusos sexuals i desaparicions. El 2010, la Comissió Nacional de Drets Humans registrà 11.333 segrestos a migrants. El Pare Solalinde i l’equip de l’Alberg han rebut difamacions, agressions físiques i amenaces de mort per denunciar aquestes pràctiques. El 2017 Solalinde ha estat postulat per al Premi Nobel de la Pau.
Llibertat d’expressió i informació
Hondures
Fotografia: Francesca Volpi. Maig 2017
Dina Meza és una reconeguda periodista defensora de la llibertat d’expressió i informació. Ha realitzat importants treballs d’investigació i denuncia de violacions de drets humans, i és fundadora de l’Associació per la Democràcia i els Drets Humans, que dóna acompanyament legal a periodistes que sofreixen repressió per exercir la seva feina. A conseqüència de la seva tasca, Dina Meza ha rebut múltiples actes d’intimidació, que inclouen amenaces de violència sexual i assetjament a la seva família. Hondures és un dels països més perillosos del món per a exercir el periodisme. Des de 2009, més de 60 periodistes han estat assassinats. El 90% dels casos roman en la impunitat.
Drets laborals
Mèxic
Fotografia: Nicky Milne Thomson
El 19 de febrer de 2006 es va produir una explosió en la Mina 8 de la Unitat Pasta de Conchos, a la regió carbonífera de Coahuila, deixant 65 miners atrapats. Arran de l’accident, familiars de les víctimes van fundar la OFPC per a pressionar al govern en el rescat dels cossos i demandar justícia. Como els accidents no cessaven, l’organització va començar a denunciar les precàries condicions laborals dels treballadors de la regió. Cristina Auerbach, directora de la OFCP, ha rebut agressions físiques, amenaces i difamacions per exposar la negligència, la corrupció i la influència del crim organitzat en la indústria minera.
Iniciatives comunitàries de pau
Colòmbia
Fotografia: Bianca Bauer / PBI Colòmbia
Al febrer de 1997 es va desenvolupar l’Operació Gènesis en la conca del riu Cacarica, una operació militar i paramilitar que va deixar més de 70 crims entre assassinats i desaparicions forçades, i 3.500 persones desplaçades. Les comunitats desplaçades del Cacarica van iniciar un fort procés organitzatiu i l’any 2000 van tornar al seu territori creant les Zones Humanitàries de Nueva Vida i Nueva Esperanza de Dios. Aquestes estratègies de protecció col•lectiva constitueixen espais protegits per a ús exclusiu de la població civil en zones de conflicte, on queda prohibit l’ingrés d’actors armats. La zona Humanitària de Nueva Vida va ser la primera iniciativa d’aquest tipus a Colòmbia.
Colòmbia
Fotografia: Bianca Bauer / PBI Colòmbia
Buenaventura és una de les ciutats amb major índex de violència. Grups armats legals i il•legals s’han anat disputant el territori deixant enrere una infinitat d’amenaces, extorsions, violacions, tortures i assassinats a la població civil. El 2014, per a fer front al setge propiciat pel conflicte armat, la població del barri La Playita va crear l’Espai Humanitari Puente Nayero, la primera experiència d’aquest tipus realitzada en un entorn urbà, on està prohibida la presència d’actors armats. En l’actualitat, els plans d’expansió del port de Buenaventura –un dels principals del país– suposen una nova fase de violència i vulneració de drets.
Colòmbia
Fotografia: Bianca Bauer / PBI Colòmbia
La població de San José de Apartadó ha viscut durant dècades enmig del conflicte armat. Davant la necessitat urgent de generar mecanismes de protecció, aquesta comunitat camperola va constituir el 1997 la Comunitat de Pau de San José de Apartadó, declarant-se neutral enfront del conflicte i rebutjant la presència de tots els grups armats en el seu territori. Des de la seva fundació, 320 persones de la Comunitat han estat assassinades, 350 amenaçades de mort, 100 torturades i 50 desplaçades. Malgrat tot, la Comunitat de Pau ha anat construint les bases d’un model de vida comunitari alternatiu basant-se en els seus principis polítics de no participació en el conflicte armat.